La Còmix, injustament oblidada (potser per una ressenya que no la deixa gaire bé a la guia de Montserrat Sud) bé es mereix una segona oportunitat. La via mai serà una clàssica, però la marca Ballart ens assegura un mínim de qualitat en aquest amuntegament anàrquic d’esperons que és el Serrat dels Monjos. Una primera…
Trescadors incasables del massís, els germans Masó encerten amb aquest original itinerari que guanya la Roca de Sant Cugat pel seu vessant est, ascendint primer, per l’estrambòtica Agulla del Patchwork. La via és divideix en dues parts: Un primer llarg per coronar l’agulla adossada, amb roca discreta però amb regust clàssic; i dos llargs més…
La Presidenta és una de les agulles més intrigants del Serrat, amagada al mig del bosc i difícil d’observar, posseïx un dels vessants sud més contundents de La Plantació. De les tres vies que s’atreveixen amb l’arrogància d’aquest pany la Jerónimo és la més assequible, però no per això perd interès. Dues tirades sobre roca…
Pujar dalt del Barretet i relaxar-nos mentre ens delectem amb una de les millors panoràmiques de la zona del Sentinella justifiquen per sí mateix la llarga aproximació; i si a això hi afegim una roca de primera qualitat i un itinerari curt però divertit ja tenim excusa per arribar-nos a aquesta original agulla amb forma…
Rabassuda i d’aspecte obès els Estalvis del Porró és una modesta agulla, que amaga però, un rocam de primera. En Joan Vidal, coautor de la recentment publicada guia de La Plantació i expert coneixedor de la zona, endevina, juntament amb en German Torrijos i en Martí Jubany a trobar una línia prou interessant i directa,…
La Tarantel·la va ser la primera via de la Roca Gris, quasi de manera simultània a l’Esparraguera, guanyant-li la partida en una ràpida i audaç obertura per part del Koki Gassiot i l’Armand Ballart (fet que explica perquè el darrer llarg de l’Esparraguera es troba des-equipat). La via, de tall clàssic, busca descaradament enfilar-se per…
De vegades hi ha línies que resten incomprensiblement verges fins que algú encerta a trobar la lògica d’un traçat que després ens resulta tant evident. És el que han fet els germans Masó amb aquesta bonica Aresta Brucs, estranyament oblidada, potser per trobar-se a un dels racons menys visitats del massís. La via consta de…
La Paret del Pont és l’aneguet lleig de Sant Llorenç; deixada de banda, amb una alçada modesta i un aspecte poc engrescador. No obstant, amaga algun itinerari que prou paga la pena, com la Normal o la Integral Pim-Pam, que ens poden servir per acabar d’arrodonir la jornada d’escalada. Aquesta darrera, aprofita la via Tita-Pon,…
La Tàrrega és la via degana de la Roca del Arcs. De tall 100% clàssic, va guanyant metres buscant el terreny més accessible de la forma més elegant possible. La via resta des-equipada i és un bon terreny de joc per practicar l’auto-protecció, sempre amb unes dificultats molt raonables. Per tal de repetir-la caldrà dur…
Distreta via, sense gaires pretensions, amb uns bons segon i quart llargs, pràcticament equipada però on pot anar bé dur un joc de tascons o friends petits per reforçar certs punt on les assegurances allunyen. La roca la trobem bona o molt bona en general, tot i que en algun tram, com a l’inici de…
El nucli abandonat de Rúbies bé val una visita; enclavat a la falda occidental de Lo Peladet, conta amb una bona perspectiva cap a l’oest, que s’eixampla 360 graus quan arribem al cim de la cinglera: des del Turbón i les Maladetes, fins al Port del Compte i el Cadí. La via que ens duu…
L‘Esparraguera és una agradable escalada que, enllaçant una serie d’esperonets, guanya el cim de la Roca Gris pel seu vessant sud. La via, de dificultat molt moderada i poc mantinguda, compta però, amb alguns trams força elegants, com la vertical placa de la tercera tirada o darrer llarg que combina fissura i diedre d’una forma…
La Casanellas-Ludwing és la clàssica de la cara est de la Panxa. Amb un primer llarg re-equipat per ser escalat a l’estil esportiu i una segona tirada que conserva l’equipament original, ens permet en una sola via gaudir dels dos vessants de l’escalada: l’esportiu i el més clàssic. El primer llarg és preciós, una 40…
La Sol Solet és la més popular i fàcil de totes les vies de la Miranda de Can Jorba. Amb una dificultat molt suau i generosament equipada, només ens caldrà agafar torn i gaudir de la roca perfecta que ens brinda aquest racó de Montserrat. Molt bona opció per iniciar-se en vies de més d’un…
Encabida entre la Reserva i la Mutant World, la Chumy Chumez és l’opció més mantinguda de les tres. Placa, alguna fissura i un parell de sostrets la fan prou variada pels pocs metres que té. La via es troba equipada amb parabolts, espits, burins i algun clau, però no està de més portar algun friend…
El vessant nord-est del Pic de la Colomina gaudeix d’un excel·lent sistema de plaques bastant tècniques i de grau moderat; franges i bolets ens faran fruir d’un dia d’escalada en aquest solitari racó del Pirineu. La ‘Papa Ponce’ és la via més assequible d’aquest pany de paret, situada a la dreta de la ‘Cigrons amb…
La zona de la Colomina ofereix forces alternatives per poder degustar el bon granit que amaga. Vies per tots els gustos i estils, totes elles amb el denominador comú d’un paisatge d’alta muntanya, tranquil·litat assegurada i aproximacions no massa llargues si establim la nostra base al refugi. La Mireia aprofita un estimulant esperó situat davant…
Bastió imponent i talaia privilegiada sobre l’Horta d’Oliana, el Roc del Rumbau o com la coneix la gent de la comarca, la Roca del Moro, llença el guant als escaladors que s’hi atansen. El seu discret rocam però, ha fet que hagi estat marginada i menystinguda i no més de mitja dotzena de vies s’atreveixen…
L‘Eucaliptus amb la variant No Sé esprem les generoses fissures i nanses tant característiques d’aquest saturat pany de paret per oferir-nos un itinerari divertit i gimnàstic on els braços s’imposen constantment als peus. Mantinguda en el seu grau, la via roman pràcticament equipada, tot i que els tascons ens aniran molt bé per reforçar alguns…
Itinerari que aprofita el millor d’aquest vessant de la Gorra Marinera per traçar una ruta directa i divertida. Un primer pas dur i exposat (que es pot escaquejar per l’esquerra) dóna pas a un segon llarg d’agradable escalada en placa, fàcil i plaent. Una curta tirada de tràmit ens mena al darrer llarg, dret i…
Bonic i senzill itinerari amb un marcat caràcter d’escola que aprofita la magnífica roca del vessant est de la Magdalena Inferior. Via recomanable per tots aquells que busquin una escalada sense compromís, molt equipada, de grau suau, ràpida i amb roca de primera.
Situada just a l’esquerra de La Que Hi Faltava, la Sebastià-Patiño és una via de característiques similars, on gaudirem de bona verticalitat amb grau suau i roca cantelluda de presa generosa. La diferència més destacable amb les seves populars veïnes rau en un segon llarg on les assegurances estan una mica més distanciades i on…
De característiques similars a la seva popular veïna Pique Longue, però un xic més difícil, Que Pum Que Pam és una bonica via de caire esportiu i grau moderat, ràpida, ben equipada (mai sobre-equipada) i amb bona roca. Hi ha la possibilitat d’allargar l’escalada amb els dos primers i dos darrers llargs de la Pique…
Interessant escalada de caire esportiu magistralment equipada pel Marcel Millet i companyia. Els tres primers llargs són de transició, una grimpada que podem fer desencordats sense cap problema. A continuació gaudirem de dos llargs preciosos, mantinguts en 6a, tècnics i prou obligats. Un cop superats, ens restaran dos tirades, més senzilles però on hi destaca…
La Simon aprofita el darrer pany de paret lliure a l’esquerra de l’Amistat d’Estiu. Tot i que a la primera tirada la roca no és tant bona com la de les seves veïnes no representa cap drama i només ens haurem d’assegurar de la solidesa d’algunes de les preses abans de tibar. La segona tirada…
Venint del nord les Moles de Sant Honorat ens mostren la seva cara més arrogant. En destaca especialment l’esperó per on transcorre la Núria, que com la proa d’un antic vaixell petrificat ens observa altiu i ens repta a que l’escalem. L’empresa resulta menys exigent del que pugui semblar a priori i només demana que…
Arribar a la Roca de Sant Cugat, situada al cor de La Plantació, pot representar tota una aventura; aventura que acaba tant bon punt comencem la via, que peca d’un excés de ferro, miri per on es miri. Territori Dakota és un itinerari que gaudeix d’un rocam exel·lent, on hi destaca el preciós diedre del…
El Camell de Sant Jeroni és una d’aquelles agulles que queda lluny de tot arreu. Potser per això i per l’escassa longitud de les seves vies és un lloc on sempre escalarem sols. No obstant, l’entorn, amb unes espectaculars vistes d’Ecos a una banda i una perspectiva poc coneguda de Sant Benet, Gorros i la…